Jacques Ellul

Infotaula de personaJacques Ellul

(1990) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Jacques César Émile Ellul Modifica el valor a Wikidata
6 gener 1912 Modifica el valor a Wikidata
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 maig 1994 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Peçac (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaAnarquisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióProtestantisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París
Universitat de Bordeus Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg, sociòleg, professor d'universitat, escriptor, filòsof, membre de la Resistència Francesa Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut d'Estudis Polítics de Bordeus
Universitat de Montpeller
Universitat de Bordeus Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentDecreixement, anarquisme i personalisme Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJosé Bové, Noël Mamère, Jean-Luc Nancy i Paul-Marie Coûteaux Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Premis

iTunes: 457623924 Goodreads author: 59700 Modifica el valor a Wikidata

Jacques Ellul (Bordeus, 6 de gener de 1912Peçac, 19 de maig de 1994) va ser un filòsof, sociòleg, teòleg, i anarquista cristià francès.

Durant la Segona Guerra Mundial, fou un líder en la resistència francesa.

Es va educar en les universitats de Bordeus i París.

Professor de la història del dret, més conegut com a pensador de la tecnologia i l'alienació al segle xx, és autor de seixanta llibres (la majoria dels quals han estat traduïts, particularment als Estats Units i Corea del Sud) i diversos centenars d'articles.

Autor profundament original, atípic i inclassificable, va ser qualificat de "anarquista cristià" i com va dir d'ell mateix "molt a prop d'una de les formes d'anarquisme", però va rebutjar qualsevol ús de la violència.

Fervent lector de Karl Marx a qui va dedicar una docència a l'IEP de Bordeus durant més de tres dècades, i tot i ser ell mateix un teòric de la revolució política i social, va mantenir-se, però, sempre allunyat del marxisme, ja que veia només una ideologia com qualsevol altra, un "pensament fossilitzat".

Convertit al protestantisme als 18 anys, la seva postura també és sorprenent per a alguns perquè es va lliurar a una crítica del cristianisme, que va considerar que a partir del segle iv, sota Constantí, s'havia "subvertit" per la seva connivència amb l'Estat, fins i tot fins a afirmar, dos anys abans de la seva mort, que "el cristianisme és la pitjor traïció a Crist".

El seu pensament està molt arrelat al cristianisme i va testificar constantment la seva fe en els evangelis. Fa un paral·lelisme entre els textos bíblics i el rebuig de les institucions, rebutjant qualsevol amalgama entre fe i anàlisi política però establint la seva connexió dialèctica, en particular en la seva obra "Anarquia i cristianisme" (1991), en què considera la Bíblia com un llibre llibertari.

Després d'haver adoptat el lema "existir és resistir" -resistir "a la sol·licitud de l'entorn social", al conformisme i el sentit comú[1]-, va dir de la seva obra que se centra completament en la noció de llibertat: "Res del que he fet, viscut, pensat no es pot entendre si no ens hi referim com a llibertat.[2]

  1. El sentit comú, entès com l'ús de les idees rebudes, que són la marca d'una absència total d'originalitat del pensament, i permet que aquell que les professi pugui prescindir de qualsevol esforç de pensament.
  2. Entretiens 1981, p. 162.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search